Coltan

El coltan no és ben bé un mineral, sinó que es l'abreviatura de dos minerals: la columbita i la tanalita.
Aquests dos, constitueixen una solució sòlida d'ambdós minerals. El seu color és més aviat grisós i se'n pot extreure el tantali, un metall.
Les seves noves aplicacions en l'avenç tecnològic ha provocat varis problemes als països exportadors, tenint com a màxim exponent la República Democràtica del Congo, amb més d'un 80% de les exportacions mundials.
Aquest fet ha provocat que les gran multinacionals intentin obtenir el control d'aquests jaciments i d'aquesta forma fomenten la corrupció i a la vegada encara més pobresa ja que el capital guanyat per aquestes exportacions se'n va a l'extranger ja que el control pertany a les multinacionals.
En definitva, els pobres congolenys només en surten guanyen en nombre de població civil morta degut als conflictes que origina aquesta espècie de mineral.

Opinió dels quatre membres del grup respecte aquest assumpte:
Nosaltres creiem que aquest conflicte és bastant greu i que alhora es podria evitar implantant algunes mesures contra l'expropiament de recursos naturals que no pertanyen al teu país. Aquest fet però, és bastant complicat ja que molt sovint a aquests països africans els governs són corruptes i ja els hi està bé que les grans multinacionals s'ocupin de tractar els seus recursos minerals.
També pensem que aquest exemple del coltan només n'és un dels milers que es produeixen arreu del món i sobretot a l'Àfrica, on malauradament després de la descolonialització, els governs corruptes i les dictadures han sigut un fet habitual, com també, les guerres civils provocades per les divisions fetes en "regle" pels països europeus.
En conclusió, opinem que els culpables de tot això som nosaltres mateixos, els europeus, ja que aquests problemes que estem causant ara, són l'evolució de l'esclavis-me, passant per l'imperialisme i el colonialisme. Per aquest motiu, hem d'intentar recapacitar i intentar que de mica en mica tot el poder econòmic que tenen els països subdesenvolpats passi a ser sou i que el capital no se'n vagi del país.
Opinió del señor Víctor Sánchez: Dons bé, donada la situació actual i el problema tant greu que s’hi planteja, no hi ha cap dubte en que s’han de prendre mesures immediates d’àmbit internacional per solucionar-ho. Un exemple d’això pot ser les restriccions de poder de molts dels països estrangers que intervenen imposant-se als països rics en materials i béns d’aquest tipus però pobres i amb manca de poder al cap i a la fi. La situació actual és d’una clara desigualtat mundial entre diferents territoris del planeta, si es continua amb la mateixa dinàmica aquestes diferencies encara es remarquen més, en un món on els països desenvolupats, rics i amb poder encara es fan més forts i els pobres acaben enfonsant-se en la misèria més profunda. Per aquest motiu estic totalment en contra de la política i forma de fer que s’exerceix en l’actualitat respecte al tema del coltan. El millor és aconseguir arribar el més aviat possible a un equilibri entre tots els països del planeta. Yeah xD!
Opinió d'en Roger Marí: El punt de discòrdia arriba quan les multinacionals en volen obtenir el poder perquè d’aquesta forma guanyarien infinites fortunes perquè el coltan està molt valorat actualment. Aquest fet provoca tensions polítiques perquè els africans també en
volen el seu dret d’explotació ja que els jaciments pertanyen al seus territoris.
D’altra banda, considero que aquest nou conflicte que s’ha obert, ens retorna a l’època del colonialisme, on les grans polis anaven a conquerir nous territoris per tal de proveir-se de primeres matèries i d’aquesta manera poder produir productes a un cost gairebé 0.
Però, aquest fet que gairebé ha oblidat tothom, actualment encara succeeix i més encara amb el coltan.
Des del meu punt de vista, crec que el poder sobre aquest mineral l’haurien de tenir els països on es troben els jaciments i no pas les multinacionals que hi són instal·lades o si més no instaurar-hi un impost cada vegada que s’exporta una quantitat del producte desitjat. Tot això, malauradament és molt complicat perquè al Congo hi existeix un govern corrupte i ves a saber on anirien a parar tots aquests impostos ja que segurament anirien a la butxaca d’algun polític corrupte del país, per aquest motiu, res es fa fàcil en aquests països subdesenvolupats ja que ara volem començar a construir la casa per la teulada
en comptes que pels fonaments. Aquest fet, ja interessa a les multinacionals ja que així poden “comprar” a tothom i fan el que creuen més convenient i fins i tot exploten als seus treballadors ja que s’ha demostrat que el coltan pot estar en contacte amb materials com l’urani que poden perjudicar greument la salut d’aquests pobres treballadors.
En definitiva, aquest és un dels molts problemes que malauradament pateix el continent africà i entre tots hauríem d’intentar solucionar-ho, però per fer-ho, la població ha d’estar informada i en aquest cas no ho està perquè estic segur que si fas una enquesta a la població, només una minoria et sabria explicar què és el coltan i quins problemes porta. Per aquest fet, precisament hem de seguir lluitant per poder arribar a un món just on només hi hagi un món, el primer món.
Opinió d'en Sergi Bernadet:
El Coltan està generant molts problemes, o més ben dit, el preu del coltan està generant els problemes. Les multinacionals tenen tots el jaciments, que es troben majoritàriament en països pobres. A més també hi ha les màfies i el contrabant i també se li ha de sumar el govern corrupte d'aquests països. Tot això provoca una gran misèria als habitants de la zona: treballen a les mines durant moltíssimes hores i reben molts pocs diners. La gran majoria dels beneficis se'ls emporten les mafies i les multinacionals i els treballadors amb prou feines poden comprar menjar. A més a més, molts treballadors moren a les mines a causa de l'urani i altres minerals radiocatius que es troben juntament amb el coltan.
La solució a aquests problemes (que generen guerres, morts, pobresa, corrupció, etc.) crec que hauria d'arribar dels governs dels països desenvolupats. Els governs del països pobres que tenen mines són bastant corruptes i sembla que en molts casos no tinguin la intenció de solucionar aquest problema o no tinguin prou poder per solucionar-lo. Per tant, les mesures les han de pendre els països desenvolupats, amb prou poder per establir lleis que regulin les multinacionals, que en molts cassos són de països desenvolupats. Amb aquest control de multinacionals i amb la lluita contra les mafies, crec que es podria solucionar bastant el problema.
Opinió de Marc Gonzalez:
El coltan és un mineral utilitzat en aparells d'alta tecnologia. Per tant és un mineral que interessa molt als països desenvolupats. Aquests països s'aprofiten dels països més pobres, que és on hi ha les mines. El coltan és un mineral molt car ja que interessa per fabricar aparells elèctrics, però els treballadors de les mines treballen amb unes condicions molt dures i cobrant molt poc. Els treballadors haurien d'emportar-se les riqueses de les mines que ells treballen, però són les empreses de països desenvolupats i màfies els que s'emporten els diners.
A més extreure coltan descontroladament és un perill pel planeta perquè se n'extreu més de la que el planeta crea hi arribara un punt en que s'acabarà.
Així doncs, cal buscar solucions que beneficin a tots, especialment als més pobres i els que estàn patint més les conseqüències d'aquest mineral. La república democràtica del Congo està patint una guerra que ja a cobrat més de 4 milions de víctimes.

Nanotecnologia

La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules. El més habitual és que tal manipulació es produeixi en un rang d'entre un i cent nanòmetres. Per fer-se una idea de la mida tan petita que pot ser un nanobot (un robot de proporcions microscòpiques fet amb nanotecnologia), més o menys, un de 50 nm té la mida de 5 capes de molècules o àtoms (depenent del que estigui fet el nanobot).
Nano- és un prefix grec que indica una mesura, no un objecte, de manera que la nanotecnologia es caracteritza per ser un camp essencialment multidisciplinar, i cohesionat exclusivament per l'escala de la matèria amb la qual treballa.


Tot comença quan Richard Feynman (1918-1988), de la Universitat Tecnològica de California, va guanyar el Premi Nobel de Física el 29 de desembre del 1959 i donà una conferència que va significar el principi de la nanociència.
Des de llavors, els científics interessats en el tema no han deixat d'investigar fins a obtenir uns resultats que han involucrat a una gran varietat de ciències, com la química (molecular i computacional), la bioquímica, la biologia molecular, la física, l’electrònica, la informàtica, la medicina, la robòtica, etc.

Les presents aplicacions de la nanotecnologia són: explorar volcans, agafar informació de les missions espacials extraterrestre, simular la vida i el comportament d’insectes i altres animals, portar a terme operacions elementals en ambients perillosos (radioactius, submarins, corrosius, etc), vigilar i activar alarmes en zones de seguretat, torneigs de sumo, catalitzadors, dessalinització de l'aigua, etc.I com a futures aplicacions: nous sensors per a la medicina, per al control mediambiental , i per a fabricació de productes químics i farmacèutics, materials més lleugers per a les indústries d'aeronàutica i automòbil, tecnologies visuals que permet millors pantalles (més lleugeres i més flexibles), aparells tan comuns com impressores, reproductors de CDs, airbags, etc.

Anunci!

Com podem estalviar aigua?

L'aigua dolça és un recurs escàs!
L'aigua és essencial per la vida i per al funcionament del nostre planeta. Malgrat la immensa quantitat d'aigua que existeix al món, els éssers humans només podem utilitzar una proporció molt reduïda. Les tres quartes parts de la terra estan cobertes d'aigua però només un 3% és dolça i no tota és accesible. Només un 1 % de l'aigua del planeta és dolça i està al nostre abast.

A més l'aigua està desigualment repartida. La meitat de la població mundial no té accés a un sistema d'abastament d'aigua potable. En els nuclis de població on l'aigua arriba amb facilitat, a vegades, es malbarata.

L'aigua és un recurs natural i renovable. Un cop ha estat usada es pot recuperar i, si està en bones condicions, es pot tornar a utilitzar. Per això convé tenir una cura especial en l'ús de l'aigua i fer-la servir de la millor manera possible. És important no malbaratar-la ni embrutarla.

COM ESTALVIAR AIGUA:
  • Tanqueu la dutxa i l'aixeta mentre us ensaboneu les mans, us renteu les dents o us afeiteu. Una aixeta oberta gasta 10-20 litres per minut.
  • Preneu una dutxa enlloc d'un bany. Estalviareu 100 litres d'aigua.
  • Tireu de la cadena del wàter només quan sigui necessari; no el feu servir de cendrer o paperera. Estalviareu els 10-5 litres d'aigua que conté la cisterna.
  • Utilitzeu aparells amb etiqueta ecològica. Renoveu aparells vells per altres més moderns i eficients.
  • Utilitzeu la rentadora i el rentaplats només quan siguin plens.
  • Repareu totes les aixetes i cisternes que gotegin. Una aixeta que degota pot perdre fins a 50 litres d'aigua al dia i una cisterna fins a 250.
  • No feu servir laigua de l'aixeta per descongelar aliments.
  • Utilitzeu el wàter per a la seva funció. Estalviarem problemes a les depuradores i contribuirem a no contaminar l'aigua.
    Al jardí:
  • Planteu arbustos i plantes autòctones. Consumeixen menys aigua.
  • Deixeu créixer la gespa més alta. Disminuireu la evaporació de l'aigua, especialment si l'estiu és molt sec.
  • Utilitzeu l'escombra enlloc de la mànega per netejar patis i terrasses.
  • Ajusteu correctament els aspersors i el concentrar el reg en zones verdes.
  • Intenteu regar a primera hora del matí o cap al capvespre. Si regueu en hores de sol, el 30% de l'aigua s'evapora.
  • Renteu el cotxe en rentadors automàtics. Poden fer un ús eficient de l'aigua i permeten reutilitzar-la.
No hi llenceu mai:
  1. Residus sòlids: Utilitzeu un petit contenidor al bany per llençar gasses, compreses, bastonets de les orelles, preservatius i plàstics.
  2. Cigarretes: En contacte amb l'aigua alliberen substàncies contaminants. Llenceu-les a les escombraries un cop estiguin ben apagades.
  3. Olis, pintures i dissolvents: Porteu les restes a les deixalleries municipals.
  4. Medicaments: Dissolts en l'aigua poden afectar la salut i el medi ambient. Porteu els medicaments caducats o defectuosus a la farmàcia.