Albedo

L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incidix sobre qualsevol superfície i que es perd o és tornada. Les superfícies clares té valors d'albedo superior a les fosques.
L'albedo mitjà de la Terra és del 37-39% de la radiació que prové del Sol.
És una mesura de la tendència d'una superfície a absorbir i reemetre una radiació incident.

L'albedo influeix en la temperatura que assoleix un cos exposat a una font de radiació. Així, deixant al sol una roca de color blanc (que té un albedo alt, ja que reflecteix la llum i per això la veiem blanca) s'escalfarà menys que una roca de color negre. De la mateixa manera, les variacions en l'albedo de la Terra (per exemple per la variació de la superfície coberta pel gel o pels núvols, que reflecteixen la radiació solar amb molta més intensitat que les roques o els oceans, exerceixen una important influència en l'evolució del clima. Per aquest motiu és bàsic intentar frenar l'escalfament del planeta per tal que aquest albedo es vagi mantenint i d'aquesta manera evitar que la temparatura global augmenti.

L'albedo varia segons el tipus de cuberta terrestre, el qual presenta una característica espectral i una reflectivitat bidiseccional pròpies. L'albedo del sòl varia amb la calor , la humitat, el contingut de matèria mineral i orgànica, i l'estat de la superfície. Disminueix a mesura que augmenta la seva quantitat d'jumitat, matèria orgànica i la rugositat de la superfície. Els sòls amb tonalitats clares posseeixen un albedo major que els més foscos, per tant, els sòls arenosos posseeixen un albedo més gran que els argilosos.

La seva forma es pot representar de dues maneres: amb escala numèrica, que es del 0 a l'1, passant per tots els valors intermitjos, o en forma de percentatge, així, seria el mateix dr 0,75 que el 75%.
L'albedo de la superfície terrestre oscil·la entre el 0,05 si es tracta d'un bosc més aviat fosc i el 0,30 si és arena seca, amb valors intermitjos per les superfícies rocoses i cultivades. La neu acabda de caure i la part superior dels núvols pot arribar al 0,75. Per la seva part, la Lluna que no té atmosfera té un albedo del 0,07 el que significa que absorbeix el 0,30 de la llum que rep. Els albedos relativament elevats de 0,59, 0,44 i 0,42 de venus, Júpiter i Saturn respectivament, són prova de que aquests planetes poseeixen atmosferes espesses.

Albedo Bedol
L'albedo Bedol dels planetes, o albedo esfèric, és el quocient entre la quantitat de radiació escampada cap a totes direccions per la superfície d'una esfera i la quantitat total d'un raig de radiació paral·lel que incideix sobre la superfície d'aquesta esfera.

Albedo absolut
L'albedo absolut es pot definir com la relació entre la radiació solar refelxada per la superfície, integrada per totes les longituds de la llum solar, dividit entre la radiació solar incident sobre aquesta mateixa superfície, també integrada sobre totes les longituds de la llum solar.